“Llops de l’Aire”

Utilitzada en altres temps per alimentar-se, la falconeria (declarada patrimoni immaterial de la Humanitat el 16 de novembre de 2010) ja no està vinculada a l’obtenció de bens de subsistència, si no a un esperit de companyia i intercanvi. Biològicament es tracta d’una simbiosi entre ser humà i animal on els dos es beneficien.

 

Félix Rodríguez de la Fuente definí la falconeria com “la primera vez en que el hombre no sometió al animal al yugo y al látigo”. El Falconer/a manté una relació estreta amb els seus ocells i es sent unit a ell per un vincle espiritual, ja que és necessària una gran dedicació personal per criar, ensinistrar i llençar al vol les aus.

 

L’art de la falconeria és una tradició cultural que es transmet de generació en generació, a través de l’aprenentatge i la instrucció en el nucli familiar. Tot i que els falconers són de països i ètnies molt diferents, comparteixen entre si valors, tradicions i pràctiques comunes com els mètodes per ensinistrar i cuidar als ocells, el vincle afectiu vers ells i l’equipament utilitzat.

 

L’especulació urbanística dels darrers anys, la construcció de carreteres, vies ferroviàries i l’afany d’inversos forasters, han convertit un espai natural i de cultiu com es el parc agrari del Llobregat (Barcelona), en un lloc amenaçat per l’espècie humana.

 

El delta del Llobregat i la seva zona hortícola han vist reduïdes, en els darrers anys, les hectàrees naturals que permeten a les especies animals reproduir-se i seguir amb la seva continuïtat en aquest entorn natural. Els falconers que volen seguir amb una tradició mil·lenària, es veuen limitats a la pràctica de la mateixa per factors del progres. Les preses ja no son tant abundants i utilitzen esqués per seguir amb la tradició.